En relació amb la interlocutòria de 23 de març de 2018 per la qual el jutge instructor del Tribunal Suprem acorda la presó provisional de diferents processats a la causa seguida per delicte de rebel·lió, Àgora Judicial efectúa les següents consideracions:

1. Cal recordar que la judicialització d’un problema polític com el que es viu a Catalunya no només és inapropiada sinó que en cap cas el resoldrà i, fins i tot, és molt probable que l’empitjori.

2. Una vegada judicialitzat el problema polític, és responabilitat exclusiva del poder judicial i, en aquest cas, de la jurisdicció penal donar-li l’abast jurídic que estigui justificat en funció de la rellevància penal dels fets i ho ha de fer segons criteris jurídics i no polítics i segons el principi de legalitat i no el d’oportunitat. Així ho imposa el principi de separació de poders.

3. Àgora Judicial, com ja ha dit en d’altres ocasions, posa en dubte que es donin els elements típics del delicte de rebel·lió, especialment la violència, fet que s’hauria de tenir en compte alhora d’analitzar la conveniència de proseguir la instrucció o d’adoptar mesures cautelars com la presó preventiva.

4. En qualsevol cas, la presó preventiva és per la seva pròpia naturalesa una mesura excepcional, que s’ha d’adoptar de manera restrictiva. Cal que concorri alguna de les seves tres finalitats (risc de fuga, de reiteració delictiva o de destrucció de proves). Aquests riscos s’han de valorar de manera individualitzada per cada processat i no poden consistir en valoracions de la conducta futura del processat basades en consideracions ideològiques, en actuacions de terceres persones o en la solidaritat col·lectiva entre els processats. Si durant la instrucció s’ha acordat una presó preventiva eludible amb fiança i el processat ha complert totes les condicions imposades per la instància judicial i ha comparegut sempre que ha estat citat, no sembla justificat canviar la situació personal a presó incondicional, especialment si no s’ha produit amb posterioritat un canvi rellevant de les circumstàncies.

5. Si, a més, aquestes mesures restringeixen el dret de participació política dels afectats i, en última instància, dels ciutadans que els van votar, la seva desproporció esdevé encara més notòria. Així mateix, el moment triat per adoptar aquestes mesures pot interferir en un procés polític rellevant com és la investidura parlamentària d’un president de la Generalitat, tot i que pocs dies abans s’havia declarat complexa la causa per poder-ne allargar la instrucció.

Barcelona, 23 de març de 2018

Davant la recent decisió del Govern de l’Estat d’actualitzar les pensions del Sistema de Seguretat Social només en un 0,25%, Àgora Judicial, associació judicial compromesa en la defensa dels drets fonamentals i socials reconeguts a la Constitució i en el Dret Internacional, vol posar de manifest la seva convicció que la política legislativa, endegada l’any 2012, de desvincular la revisió anual de les pensions respecte de l’IPC, entra en contradicció amb diversos mandats constitucionals i de Dret Internacional:

– En primer lloc, amb l’article 50 de la Constitució, que estableix l’obligació de l’Estat de garantir, per mitjà de pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als/les pensionistes.

– Amb normes de Dret Internacional, com el conveni 102 de la OIT (art. 10), el Codi Europeu de Seguretat Social (art. 65.10), la Carta Social Europea (arts. 12.2 i 12.3) i el 1er protocol del Conveni Europeu de Drets Humans, normativa que estableix, de forma nítida, l’obligació per part dels Estats de preservar el poder adquisitiu dels pensionistes front als increments del cost de la vida.

Considerem, també, que aquesta política de regressió protectora té, a més, un evident impacte negatiu de gènere; estadísticament i en raó de la perpetuació de rols, l’atàvica discriminació salarial i la seva major precarietat laboral, són les dones les titulars de les pensions més baixes i les que, per aquest motiu i en raó del criteri estrictament percentual de la mínima revisió, resulten més penalitzades.

Com assenyala el Tribunal Europeu de Drets Humans a les seves sentències de 13.12.16 (Belane Nagy c. Hungría) i de 7.3.17 (Baczúr c. Hungría), l’ampli marge de racionalització del que disposen els Estats respecte dels seus sistemes de Seguretat Social no poden justificar mesures mancades de tota proporcionalitat ni poden comportar un sacrifici individual excessiu, atès que la Seguretat Social no deixa de ser “l’expressió de la solidaritat de la societat amb els seus membres més vulnerables”.

Creiem, en definitiva, que aquesta política legislativa de pràctica congelació de les pensions en els darrers anys aboca a l’empobriment, a la marginació o, fins i tot, l’exclusió social de part de població, cosa difícilment compatible amb un règim que, segons l’art. 1.1 de la Constitució, es defineix com social i democràtic.

13 de març de 2018

En relació a l’acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial de data 8 de març de 2018 que denega el reingrés a la carrera judicial al Magistrat Santiago Vidal per “manca d’aptitud” com a conseqüència de la seva “manca de lleialtat a les Institucions de l’Estat i a la Constitució”, volem manifestar que si bé la LOPJ exigeix una prèvia declaració d’aptitud (als efectes de constatar la manca d’antecedents penals de l’interessat que sol·licita el reingrés a la carrera judicial, així com el fet que no incórrer en cap causa d’incompatibilitat i que està capacitat també físicament i psicològicament per a l’exercici de la funció judicial), no regula la possibilitat que aquesta declaració sigui negativa ni els efectes que això comportaria.
Entenem, així mateix, que la denegació del seu reingrés en els termes en què es fa comporta de facto la imposició d’una sanció encoberta de suspensió de funcions de durada incerta que no té empara en la LOPJ i que conculca el principi de tipicitat previst a l’art. 25 CE i la resta de principis i garanties que regeixen el procediment i vulnera el principi d’inamobilitat judicial. A més, la resolució s’adopta per un òrgan que, en el seu cas, no tindria atribuïda aquesta competència.
Fer dependre la possible reconsideració ulterior del seu futur en base al comportament públic o polític o de qüestions estrictament ideològiques, especialment quan estem acostumats a que destacats i coneguts membres de la judicatura les emetin sense que s’hagi iniciat un procediment sancionador o un expedient de no idoneïtat, constitueix una intromissió il·legítima en el terreny de les llibertats individuals.

10 de març de 2018