Àgora Judicial, en relació amb la retirada en el dia d’avui pel jutge instructor del Tribunal Suprem de l’euro ordre contra Carles Puigdemont, Antoni Comí, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira, expressa la seva sorpresa i preocupació per com l’estratègia i el principi d’oportunitat, més que el de legalitat, estan guiant aquesta instrucció. No tenim constància de precedents similars en què una instància judicial hagi retirat una euro ordre prèviament emesa per temor que sigui denegada (com en el cas previ belga) o perquè no sigui atesa per tots els delictes (com en el present cas alemany). La imatge exterior de la justícia espanyola no es pot permetre aquest tipus d’actuació en què sembla que consideracions estratègiques i fins i tot estètiques (evitar un judici asimètric amb dos grups d’acusats) passen per davant de consideracions de legalitat estricte, com és el deure de tot jutge de perseguir delictes que, erròniament o no, cregui que s’han comès.

Barcelona, 19 de juliol de 2018

Àgora judicial, en relació amb el requeriment del president del TS fet al govern espanyol perquè actuï davant del jutjat belga on s’està tramitant una demanda civil contra el jutge Llarena, manifesta el següent:
Tot i que, en efecte, és una de les funcions del CGPJ i del president del TS preservar la independència dels jutges espanyols, l’exercici d’aquesta funció no pot suposar, paradoxalment, un atac o afectació a la independència dels jutges d’altres països de la UE, que seria especialment greu pel fet de sorgir de la màxima autoritat judicial d’un Estat.
Tots els jutges estem sotmesos a la responsabilitat disciplinària, penal i civil, com a garanties del control de la nostra actuació, per la qual cosa el sol fet de ser demandats civilment no implica necessàriament un atac a la nostra independència.
Sorprenen, per impropis, el detall i l’exhaustivitat amb què el President del TS analitza jurídicament el contingut i les finalitats de la demanda civil referida, fins a concloure que “se enmarca en una actuación dirigida a defraudar las garantías de independencia del magistrado del Tribunal Supremo encargado de la causa”, o que “el texto de la demanda revela que, de manera oblicua aunque en absoluto disimulada, lo que se pone en cuestión son las instituciones del Estado español y la propia corrección del Estado”.
Sorprèn finalment el contrast amb altres casos d’atacs reals a la independència de jutges concrets en què el CGPJ ha decidit no actuar, fet que fa plantejar que el motiu real de l’actual intervenció sigui no tant l’existència (o “inexistència”) d’un atac a la independència, com la transcendència que des del CGPJ s’atribueix a la matèria de la causa penal del “procés” instruïda pel jutge afectat (és a dir, la sobirania i la unitat nacionals).

Barcelona, 11 de juliol de 2018

D’acord amb l’informe GRECO de 2017, Espanya no ha complert les recomanacions dirigides a reforçar la independència judicial mitjançant la modificació del sistema d’elecció dels alts càrrecs jurisdiccionals.
Àgora Judicial ha denunciat, des de la seva creació, que el sistema de designació actual dels vocals del CGPJ provoca, des del seu origen, una marcada politització, ja que predomina, per sobre de tot, el repartiment dels llocs per quotes de partits polítics. Així mateix hem exigit el canvi del mètode de designació dels càrrecs discrecionals.
Totes les associacions judicials, inclosa la nostra, demanem que s’acabi amb la politització de la justícia. Ara ho fem novament, arran de la proposta presentada pel Grupo Popular al Congrés dels Diputats que insta al CGPJ a fer un seguiment de les actuacions dutes a terme per certs magistrats que han instruït o han sentenciat els processos penals relacionats amb el finançament irregular d’aquest partit polític. En aquest sentit, Àgora Judicial s’uneix al requeriment fet al CGPJ perquè empari aquests magistrats en l’exercici efectiu de la seva independència judicial.
No obstant això, la coherència obliga a denunciar també la politització de la justícia en altres processos, com el seguit contra polítics catalans acusats de rebel·lió. Aquest cas es pot haver sostret el coneixement de l’assumpte dels òrgans jurisdiccionals predeterminats per la llei, competents per raó del lloc de la comissió dels fets, i del que està coneixent un tribunal, els membres del qual són nomenats discrecionalment per un òrgan de designació política: el CGPJ.

Barcelona, 6 de juliol de 2018