La violència de gènere, que es reflecteix en la persistència de feminicidis, d’assetjament sexual, d’augment de la tracta de dones i les nenes; la precarietat laboral i la bretxa salarial reconeguda del 23%; la manca de solidaritat en la distribució dels treballs de cures; la manca de la dignificació del treball especial de la Llar; la manca de protecció social, quan les pensions que cobren les dones, en molts casos, no permeten satisfer les necessitats més elementals; l’estigmatització que encara pesa en dones lesbianes o trans, i en particular, la marginació de les dones migrades…
El progrés cap a la igualtat i la no-discriminació per raó de gènere requereix polítiques sense complexos, valentes i decidides. Més necessàries ara quan es posen en qüestió, per l’extrema dreta política les lleis de violència de gènere, les quals, sens dubte, constitueixen una conquesta social, ja que la violència és l’exponent més clar de discriminació per raó de sexe, prohibit per l’art. 14 CE.
Després de l’èxit de l’any 2018, aquest 8 de març de 2019 és una nova oportunitat per visibilitzar la protesta, el rebuig i l’exigència als poders públics per tal de que atenguin les pretensions de la meitat de la societat, que exigeix unes inversions prioritàries i una formació d’igualtat en gènere en tots els sectors de la societat, començant per l’escola i, en especial, les autoritats i funcionaris, inclosos els membres de la judicatura i del Ministeri Fiscal, els quals tenen una gran responsabilitat en la tutela judicial efectiva de les víctimes.
Enfortir la veu de les dones i el seu lideratge és necessari i ha de revertir en la defensa dels drets humans més elementals a favor de tota la societat, i això és tasca de tot@s
Des d’Àgora Judicial expressem tot el nostre suport a les mobilitzacions feministes.

Barcelona, 6 de març de 2019