COMUNICAT PER LA DECISIÓ DEL TS EN RELACIÓ A L’IMPOST SOBRE ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

ÀGORA JUDICIAL es vol fer ressò del dictat de la Sentència núm. 1.505, de 16 d´octubre de 2018, en virtut de la qual la Secció 2a de la Sala 3a del Tribunal Suprem ha establert com a doctrina que és l´entitat financera el subjecte passiu de l´impost sobre actes jurídics documentats; que ho és quan aquest impost es merita amb motiu de la formalització d´una escriptura de constitució de préstec amb garantia hipotecaria. ÀGORA JUDICIAL  es felicita d´una decisió que, a més d´aclarir el vertader sentit de les normes tributàries, hauria de traduir-se en un benefici inequívoc per al conjunt de la ciutadania.

ÀGORA JUDICIAL contempla amb molta preocupació la decisió de la presidència de la Sala 3a del Tribunal Suprem consistent en sotmetre a reconsideració la nova doctrina, mitjançant l´atribució al Ple de la Sala 3a d´un altre recurs de cassació pendent sobre la mateixa controvèrsia. Som conscients de l´impacte que ha tingut la Sentència del 16 d´octubre de 2018 en els consells d´administració de les entitats finances. Unes entitats financeres que en molts  casos han gaudit d´importants ajuts del contribuent. Però ens preocupa molt més que pugui quedar (més) malmesa la imatge de la Justícia davant l´opinió pública, la qual es pot formar un criteri que les nostres institucions són fortes amb els dèbils i dèbils amb els forts. O pitjor encara: que la vertadera norma suprema d´aquest país no és la Constitució, sinó la força dels diners.

Barcelona, 19 d’octubre de 2018

Àgora Judicial vol fer palesa la incorrecció existent en la nota informativa enviada  en el correu interassociatiu de la carrera judicial i  feta pública, ahir,  a través del twitter oficial de JJpD.  En la mateixa es fa constar que les associacions judicials i  fiscals es van reunir el dia 3 de setembre amb el grup parlamentari del Partido Popular.  Al respecte Àgora Judicial manifesta que mai s´ha reunit amb l´esmentat grup parlamentari, ni ha rebut cap petició en aquest sentit.

Barcelona, 5 de setembre de 2018

COMUNICAT EN RELACIÓ A L’EMPARA AL JUTGE LLARENA

Des d´Àgora Judicial entenem que un dels camins per preservar la independència judicial és l´observança de manera estricta del principi de divisió de poders, el qual podria quedar malmès  pel fet que l’executiu de l´Estat costegi  la defensa en la  demanda interposada contra l´actuació particular d´un jutge.

Aquest fet podria ser contrari al principi de responsabilitat personal dels jutges i magistrats que proclama l´article 117.1 CE.

La  figura de l´empara regulada a l´article 14 LOPJ parteix d´un pressupòsit de fet de caràcter netament subjectiu. Aquest caràcter el matisa l´article 319 del Reglament 2/2011 de la Carrera Judicial, seguint la línia de la sentència de la  Sala tercera del TS,  de 13 de juny de 2008,  quan diu “ Es decir, las amenazas a la independencia judicial en que está pensando este artículo 14 de la Ley Orgánica del Poder Judicial son las que surgen en la esfera de la opinión y pueden proceder tanto del seno de las instituciones públicas cuanto de las formaciones sociales. Por eso, el amparo que el Consejo presta, cuando entiende que es procedente, se mueve en el mismo plano y se concreta en una declaración formal en la que se otorga.”

Els fets que fonamentarien la inquietud o pertorbació de la independència del jutge instructor, el Sr. Pablo Llarena,  deriven de l´exercici, per part de nacionals espanyols  residents a països de la UE,  d´accions legalment previstes, la qualificació de les quals pertany, només,  a les parts.  Davant de l´exercici d´aquest dret,  consistent en impetrar la tutela judicial,  només  correspon als òrgans judicials espanyols, d´acord amb la normativa europea de cooperació judicial en matèria civil,  prestar l´auxili reclamat.

Així mateix, és cabdal, en un Estat de Dret,  l´acompliment dels terminis fixats per a la realització de determinades actuacions, de manera que la seva execució extemporània les invalida. En aquest sentit, l´article  320 Reglament 2/2011, fixa amb claredat que el termini per sol·licitar l´empara és de 10 dies des de la producció dels fets o del seu coneixement per part del jutge afectat.

Consta com a argument principal en el  vot particular a l´acord del CGPJ de 16 d´agost de 2018,  emès per la vocal del CGPJ la  Sra. Concepción Sáez Rodríguez, la inadmissió de la sol.licitud d´empara havent transcorregut, amb escreix, els 10 dies. El mateix raonament havia fet la mateixa Comissió Permanent per acord de 6 d´octubre de 2016, inadmetent per extemporània una petició d´empara. La resposta desigual en supòsits anàlegs exigeix una especial motivació per no convertir-se en arbitrarietat i en tractament discriminatori.

Barcelona, 29 d’agost de 2018

COMUNICAT EN RELACIÓ AMB LA RETIRADA DE L’EURO ORDRE ALEMANYA

Àgora Judicial, en relació amb la retirada en el dia d’avui pel jutge instructor del Tribunal Suprem de l’euro ordre contra Carles Puigdemont, Antoni Comí, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira, expressa la seva sorpresa i preocupació per com l’estratègia i el principi d’oportunitat, més que el de legalitat, estan guiant aquesta instrucció. No tenim constància de precedents similars en què una instància judicial hagi retirat una euro ordre prèviament emesa per temor que sigui denegada (com en el cas previ belga) o perquè no sigui atesa per tots els delictes (com en el present cas alemany). La imatge exterior de la justícia espanyola no es pot permetre aquest tipus d’actuació en què sembla que consideracions estratègiques i fins i tot estètiques (evitar un judici asimètric amb dos grups d’acusats) passen per davant de consideracions de legalitat estricte, com és el deure de tot jutge de perseguir delictes que, erròniament o no, cregui que s’han comès.

Barcelona, 19 de juliol de 2018

COMUNICAT D’ÀGORA JUDICIAL SOBRE EL REQUERIMENT DEL PRESIDENT DEL TS AL GOVERN

Àgora judicial, en relació amb el requeriment del president del TS fet al govern espanyol perquè actuï davant del jutjat belga on s’està tramitant una demanda civil contra el jutge Llarena, manifesta el següent:
Tot i que, en efecte, és una de les funcions del CGPJ i del president del TS preservar la independència dels jutges espanyols, l’exercici d’aquesta funció no pot suposar, paradoxalment, un atac o afectació a la independència dels jutges d’altres països de la UE, que seria especialment greu pel fet de sorgir de la màxima autoritat judicial d’un Estat.
Tots els jutges estem sotmesos a la responsabilitat disciplinària, penal i civil, com a garanties del control de la nostra actuació, per la qual cosa el sol fet de ser demandats civilment no implica necessàriament un atac a la nostra independència.
Sorprenen, per impropis, el detall i l’exhaustivitat amb què el President del TS analitza jurídicament el contingut i les finalitats de la demanda civil referida, fins a concloure que “se enmarca en una actuación dirigida a defraudar las garantías de independencia del magistrado del Tribunal Supremo encargado de la causa”, o que “el texto de la demanda revela que, de manera oblicua aunque en absoluto disimulada, lo que se pone en cuestión son las instituciones del Estado español y la propia corrección del Estado”.
Sorprèn finalment el contrast amb altres casos d’atacs reals a la independència de jutges concrets en què el CGPJ ha decidit no actuar, fet que fa plantejar que el motiu real de l’actual intervenció sigui no tant l’existència (o “inexistència”) d’un atac a la independència, com la transcendència que des del CGPJ s’atribueix a la matèria de la causa penal del “procés” instruïda pel jutge afectat (és a dir, la sobirania i la unitat nacionals).

Barcelona, 11 de juliol de 2018