COMUNICAT SOBRE EL NOMENAMENT DEL PRESIDENT DEL CGPJ

Davant les informacions periodístiques que assenyalen que els partits polítics PP i PSOE han assolit un acord per designar el President del Consell General del Poder Judicial, considerem necessari deixar constància, per al coneixement públic, que la Llei orgànica del poder judicial (article 586) estableix que són els vocals d’aquest òrgan qui proposen i escullen el President, de manera que ningú més està facultat per designar un càrrec d’aquesta naturalesa i responsabilitat, i menys quan encara ni tan sols s’han escollit els vocals, ni s’ha constituït el nou Consell.
Resulta altament preocupant que ja s’hagi pres la decisió prescindint del procediment legalment establert, i en realitat suposa un llast d’inici que perjudica encara més la imatge de la institució i constitueix un cop molt dur a la reivindicada independència judicial, ja de per si posada en dubte a causa de diverses decisions polèmiques. Però, a més, aquesta designació, sens dubte irregular, molt possiblement condicionarà l’elecció dels vocals que integraran el nou Consell en funció de l’acceptació o no del candidat a la Presidència no proposat per ells, sinó pels partits polítics.

Barcelona, 12 de novembre de 2018

ACUSACIÓ PROVISIONAL DE LA FISCALIA EN LA CAUSA DEL “PROCÉS”

Àgora judicial, en relació amb l’escrit d’acusació provisional presentat per la Fiscalia en el marc de la causa penal seguida pel “Procés”, expressa la seva enorme sorpresa i gran preocupació pel fet que el relat que s’ha anat construint durant la instrucció hagi accedit a la fase d’acusació i judici, fins i tot a instància del Ministeri Públic, que, segons l’art. 124.2 de la tan esmentada Constitució, ha d’actuar, en tot cas, segons els principis d’imparcialitat i de defensa de la legalitat.
Qualificar els fets esdevinguts en la realitat com a constitutius d’un delicte de rebel·lió no sembla que pugui superar una anàlisi objectiva i imparcial que s’atengui al principi de legalitat penal. De nou cal reiterar que, descartada la via de la negociació política i judicialitzat el conflicte, el fet que certs actes protagonitzats pels acusats hagin pogut infringir l’ordre constitucional pot implicar la seva falta d’eficàcia jurídica, si així ho considera el TC. No obstant això, només poden ser constitutius de delicte si estan tipificats al Codi Penal, i en el cas de la rebel·lió, com així ho han assenyalat destacats exmembres de la judicatura, és palmari i notori que no s’ha donat l’element nuclear i essencial d’un aixecament violent, general i deliberat per obtenir la declaració d’independència. Cal no oblidar que en el dret penal modern no es poden penar els delictes de mer pensament i que no està tipificat en el Codi Penal un delicte de rebel·lió per imprudència, per la qual cosa, en contra del que sembla desprendre’s de certes resolucions dictades en la instrucció i de l’escrit d’acusació, hauria de ser irrellevant el que els acusats van poder pensar que podria arribar a ocórrer en un hipotètic futur: s’ha de produir, simplement, un aixecament públic i violent objectivament constatable.
Àgora Judicial ja ha dit en nombroses ocasions que a l’hora de qualificar els fets no es pot acudir a una concepció extensiva del dret penal incompatible amb el contingut material dels drets fonamentals de reunió, manifestació i expressió en el marc d’un estat democràtic. En tot cas, sorprèn l’estranya insistència, en seu d’instrucció i ara també d’acusació (tot i l’extensió de l’escrit), a sostenir que les forces i cossos de seguretat es limitaven el dia 1-O a complir un mandat judicial i ometre, al mateix temps, una dada aparentment rellevant com és el fet que la resolució judicial que ordenava impedir la celebració del referèndum preveia igualment que l’actuació policial s’havia de dur a terme sense alterar o afectar la normal convivència ciutadana. A vegades són les omissions i el que se silencia el que posa de manifest si s’està actuant o no segons el principi d’imparcialitat previst, per al Ministeri Fiscal, a l’art. 124.2 de la Constitució.
Ningú no està en possessió de la veritat absoluta, i menys Àgora Judicial, però quan la falta de correspondència entre la realitat i una actuació judicial que l’analitza es presenta amb tanta claredat i amb tanta intensitat, no només és possible sinó també desitjable, i fins i tot obligatòria, la crítica constructiva d’aquesta actuació.
Especialment quan aquestes decisions no només afecten el dret a la llibertat dels acusats sinó també, de manera indirecta, al conjunt de la societat espanyola, resideixi o no a Catalunya, ja que, en aquests contextos, una concepció extensiva del dret penal implica, indefectiblement, un àmbit més restrictiu i limitat per a l’exercici dels drets fonamentals.

Barcelona, 3 de novembre de 2018

COMUNICAT PER LA DECISIÓ DEL TS EN RELACIÓ A L’IMPOST SOBRE ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

ÀGORA JUDICIAL es vol fer ressò del dictat de la Sentència núm. 1.505, de 16 d´octubre de 2018, en virtut de la qual la Secció 2a de la Sala 3a del Tribunal Suprem ha establert com a doctrina que és l´entitat financera el subjecte passiu de l´impost sobre actes jurídics documentats; que ho és quan aquest impost es merita amb motiu de la formalització d´una escriptura de constitució de préstec amb garantia hipotecaria. ÀGORA JUDICIAL  es felicita d´una decisió que, a més d´aclarir el vertader sentit de les normes tributàries, hauria de traduir-se en un benefici inequívoc per al conjunt de la ciutadania.

ÀGORA JUDICIAL contempla amb molta preocupació la decisió de la presidència de la Sala 3a del Tribunal Suprem consistent en sotmetre a reconsideració la nova doctrina, mitjançant l´atribució al Ple de la Sala 3a d´un altre recurs de cassació pendent sobre la mateixa controvèrsia. Som conscients de l´impacte que ha tingut la Sentència del 16 d´octubre de 2018 en els consells d´administració de les entitats finances. Unes entitats financeres que en molts  casos han gaudit d´importants ajuts del contribuent. Però ens preocupa molt més que pugui quedar (més) malmesa la imatge de la Justícia davant l´opinió pública, la qual es pot formar un criteri que les nostres institucions són fortes amb els dèbils i dèbils amb els forts. O pitjor encara: que la vertadera norma suprema d´aquest país no és la Constitució, sinó la força dels diners.

Barcelona, 19 d’octubre de 2018

Àgora Judicial vol fer palesa la incorrecció existent en la nota informativa enviada  en el correu interassociatiu de la carrera judicial i  feta pública, ahir,  a través del twitter oficial de JJpD.  En la mateixa es fa constar que les associacions judicials i  fiscals es van reunir el dia 3 de setembre amb el grup parlamentari del Partido Popular.  Al respecte Àgora Judicial manifesta que mai s´ha reunit amb l´esmentat grup parlamentari, ni ha rebut cap petició en aquest sentit.

Barcelona, 5 de setembre de 2018

COMUNICAT EN RELACIÓ A L’EMPARA AL JUTGE LLARENA

Des d´Àgora Judicial entenem que un dels camins per preservar la independència judicial és l´observança de manera estricta del principi de divisió de poders, el qual podria quedar malmès  pel fet que l’executiu de l´Estat costegi  la defensa en la  demanda interposada contra l´actuació particular d´un jutge.

Aquest fet podria ser contrari al principi de responsabilitat personal dels jutges i magistrats que proclama l´article 117.1 CE.

La  figura de l´empara regulada a l´article 14 LOPJ parteix d´un pressupòsit de fet de caràcter netament subjectiu. Aquest caràcter el matisa l´article 319 del Reglament 2/2011 de la Carrera Judicial, seguint la línia de la sentència de la  Sala tercera del TS,  de 13 de juny de 2008,  quan diu “ Es decir, las amenazas a la independencia judicial en que está pensando este artículo 14 de la Ley Orgánica del Poder Judicial son las que surgen en la esfera de la opinión y pueden proceder tanto del seno de las instituciones públicas cuanto de las formaciones sociales. Por eso, el amparo que el Consejo presta, cuando entiende que es procedente, se mueve en el mismo plano y se concreta en una declaración formal en la que se otorga.”

Els fets que fonamentarien la inquietud o pertorbació de la independència del jutge instructor, el Sr. Pablo Llarena,  deriven de l´exercici, per part de nacionals espanyols  residents a països de la UE,  d´accions legalment previstes, la qualificació de les quals pertany, només,  a les parts.  Davant de l´exercici d´aquest dret,  consistent en impetrar la tutela judicial,  només  correspon als òrgans judicials espanyols, d´acord amb la normativa europea de cooperació judicial en matèria civil,  prestar l´auxili reclamat.

Així mateix, és cabdal, en un Estat de Dret,  l´acompliment dels terminis fixats per a la realització de determinades actuacions, de manera que la seva execució extemporània les invalida. En aquest sentit, l´article  320 Reglament 2/2011, fixa amb claredat que el termini per sol·licitar l´empara és de 10 dies des de la producció dels fets o del seu coneixement per part del jutge afectat.

Consta com a argument principal en el  vot particular a l´acord del CGPJ de 16 d´agost de 2018,  emès per la vocal del CGPJ la  Sra. Concepción Sáez Rodríguez, la inadmissió de la sol.licitud d´empara havent transcorregut, amb escreix, els 10 dies. El mateix raonament havia fet la mateixa Comissió Permanent per acord de 6 d´octubre de 2016, inadmetent per extemporània una petició d´empara. La resposta desigual en supòsits anàlegs exigeix una especial motivació per no convertir-se en arbitrarietat i en tractament discriminatori.

Barcelona, 29 d’agost de 2018

COMUNICAT EN RELACIÓ AMB LA RETIRADA DE L’EURO ORDRE ALEMANYA

Àgora Judicial, en relació amb la retirada en el dia d’avui pel jutge instructor del Tribunal Suprem de l’euro ordre contra Carles Puigdemont, Antoni Comí, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira, expressa la seva sorpresa i preocupació per com l’estratègia i el principi d’oportunitat, més que el de legalitat, estan guiant aquesta instrucció. No tenim constància de precedents similars en què una instància judicial hagi retirat una euro ordre prèviament emesa per temor que sigui denegada (com en el cas previ belga) o perquè no sigui atesa per tots els delictes (com en el present cas alemany). La imatge exterior de la justícia espanyola no es pot permetre aquest tipus d’actuació en què sembla que consideracions estratègiques i fins i tot estètiques (evitar un judici asimètric amb dos grups d’acusats) passen per davant de consideracions de legalitat estricte, com és el deure de tot jutge de perseguir delictes que, erròniament o no, cregui que s’han comès.

Barcelona, 19 de juliol de 2018