Àgora judicial, en relació amb el requeriment del president del TS fet al govern espanyol perquè actuï davant del jutjat belga on s’està tramitant una demanda civil contra el jutge Llarena, manifesta el següent:
Tot i que, en efecte, és una de les funcions del CGPJ i del president del TS preservar la independència dels jutges espanyols, l’exercici d’aquesta funció no pot suposar, paradoxalment, un atac o afectació a la independència dels jutges d’altres països de la UE, que seria especialment greu pel fet de sorgir de la màxima autoritat judicial d’un Estat.
Tots els jutges estem sotmesos a la responsabilitat disciplinària, penal i civil, com a garanties del control de la nostra actuació, per la qual cosa el sol fet de ser demandats civilment no implica necessàriament un atac a la nostra independència.
Sorprenen, per impropis, el detall i l’exhaustivitat amb què el President del TS analitza jurídicament el contingut i les finalitats de la demanda civil referida, fins a concloure que “se enmarca en una actuación dirigida a defraudar las garantías de independencia del magistrado del Tribunal Supremo encargado de la causa”, o que “el texto de la demanda revela que, de manera oblicua aunque en absoluto disimulada, lo que se pone en cuestión son las instituciones del Estado español y la propia corrección del Estado”.
Sorprèn finalment el contrast amb altres casos d’atacs reals a la independència de jutges concrets en què el CGPJ ha decidit no actuar, fet que fa plantejar que el motiu real de l’actual intervenció sigui no tant l’existència (o “inexistència”) d’un atac a la independència, com la transcendència que des del CGPJ s’atribueix a la matèria de la causa penal del “procés” instruïda pel jutge afectat (és a dir, la sobirania i la unitat nacionals).

Barcelona, 11 de juliol de 2018