Per  primera  vegada  es  convoca  aquest  8  de  març una  vaga  general  de  dones,  en  l’àmbit laboral,  domèstic i de consum, amb l’objectiu de visibilitzar l’activitat que portem a terme les dones, sense la qual les coses més elementals de la vida no podrien funcionar.

La mobilització, encara que sigui un dia l’any, és  a nivell internacional i pot tenir un gran impacte. És una iniciativa important de grups de dones que els sindicats també recolzen: CCOO i UGT (atur de dues hores) i la CGT  (24 hores).

La mobilització reivindicativa de les dones està més que justificada. Per molt que la legislació proclami la igualtat entre dones i homes (Art. 14 CE, LOIMH 3/2007) la realitat està molt lluny d’aquest objectiu, enquistada en una desigualtat permament arrelada: la violència, l’assetjament,  la discriminació per orientació sexual… ,  segueixen formant part de la vida quotidiana de les dones. La pobresa és majoritàriament femenina, com ho és la situació l’atur i les pensions mínimes, que no permeten sobreviure. Les diferències socials són impactants, segons  les  xifres  oficials:  la  bretxa  salarial  entre  dones  i  homes  és  del  23%,  de  cada  10 contractes a temps parcial 7 són de dones,  9 de cada 10 persones que exerciten els drets de conciliació són dones.

A  nivell  polític a  Espanya,  només  quatre  de  cada  deu  parlamentaris  són  dones.  A  nivell d’empresa, només tres de cada deu dones ocupen  càrrecs de direcció.  A nivell judicial, tot i ser dones la majoria de la carrera, estem encara molt lluny de la participació equilibrada en els òrgans superiors i en els designats discrecionalment.

El manifest de convocatòria (8M) és molt clar, prou de violències, prou d’agressions, necessitat de socialitzar el treball de cura que les dones fem majoritàriament i de manera gratuïta. Prou de treball parcial i precari que genera una situació de pobresa per avui i una pensió de misèria per a demà…

S’ha de recordar que Espanya no ha ratificat el Conveni 189 de la OIT sobre treball domèstic digne que es dirigeix a defensar uns mínims laborals d’un dels sectors més precaris, sobretot format per dones a tot el món. La política efectiva massa vegades no es correspon amb les proclames jurídiques.

 

La crida d’aquest 8 M ha de tenir un gran impacte per posar de manifest la importància del treball real de les dones en la vida quotidiana i la capacitat de respondre unides en defensa dels drets.

Si una acció val més que mil paraules … moltes accions individuals poden tenir un incalculable valor social per avançar en els drets de les dones.

Que el 8M sigui un èxit depèn de totes!  I un pas endavant per a la igualtat efectiva entre dones i homes. 

AGORA JUDICIAL  (MARÇ 2018)

“Jo no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes sinó sobre elles mateixes”.        Mary Wollstonecraft (1759-1797)