ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA

La competència per crear òrgans judicials i determinar la seva organització, com a mínim al nivell territorial de les CCAA, hauria de ser d’aquestes, què són les que gestionen els jutjats i tribunals, i assumeixen la major part del seu cost.

L’actual sistema competencial, amb control, intervenció i necessitat d’aprovació pel CGPJ, les CCAA i el Ministeri de Justícia, es absolutament inoperant, i provoca buits de control i organització que impedeixen de forma permanent realitzar una política de millora del servei de la justícia.

Els cossos de personal de l’Administració de justícia, inclòs el de metges forenses, haurien de ser autonòmics. La seva regulació es caòtica, i la minsa potestat reglamentària de les CCAA, limitada i controlada pel Ministeri de Justícia i el CPGJ, fan inviable una gestió eficient i efectiva d’aquells cossos.

Cal tenir present que no hi ha cap impediment legal perquè les CCAA assumeixin la pràctica totalitat de les competències en matèria de personal no judicial. En aquest sentit, el nou Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat aquestes competències, a l’article 103, i aquest precepte, tot i que va ser impugnat davant el TC, no va ser declarat inconstitucional (STC 31/2010, de 28 de juny).

Per les mateixes raons, els Lletrats de l’Administració de justícia, com a responsables de la gestió i organització de l’oficina judicial, també haurien de configurar-se com a cos autonòmic.