ESTATUT DE LA JUDICATURA

La independència i la imparcialitat són l’essència de la funció jurisdiccional, la qual té com a finalitat la resolució dels conflictes d´interessos plantejats per la societat, amb autoritat legítima i de manera justa. La subordinació al dret com  emanació de la voluntat popular legitima l´actuació judicial, de tal manera que, quan  la ciutadania perd la confiança i s´allunya de l´activitat  judicial, es produeix un trencament de la seva legitimitat.

La neutralitat és un atribut bàsic que ha d´acompanyar l´exercici de la funció judicial, i que ha de buscar desconnectar la jutgessa o el jutge de totes aquelles vinculacions que puguin desvirtuar la seva objectivitat. El Tribunal Europeu de Drets Humans ve considerant que fins i tot les simples aparences poden revestir importància i indica, al respecte, que per constatar l´existència d´imparcialitat s´han de tenir en compte, no només  la convicció i el comportament personal de la jutgessa o el jutge, en cada ocasió, sinó també si objectivament ofereix garanties d’imparcialitat. 

La decisió judicial s´ha de preservar de tota intervenció aliena, i si bé la independència es refereix a la jutgessa o al jutge en l´exercici de la seva funció, l´organització judicial,  en el seu conjunt, s´ha de sostraure de la influència d´altres poders de l´Estat i assegurar una composició imparcial i transparent dels òrgans jurisdiccionals.

La judicialització de la política perjudica la necessària aparença d´imparcialitat davant de la ciutadania, així com el principi de la divisió de poders, la qual cosa constitueix una greu anomalia democràtica.

El CGPJ té com a finalitat garantir la independència judicial i és de vital importància la seva composició i el seu funcionament, i la seva actuació en aquest sentit.

Com a garantia del dret cal exigir “al  jutge predeterminat per la llei” transparència i publicitat de les normes de repartiment i de les que donen lloc a la composició de les sales i seccions dels tribunals.

Quant a les comissions de serveis,  la jutgessa o jutge que sol·licita la plaça ha d´estar en la mateixa situació d´objectivitat per a la seva adjudicació com si concursés per obtenir-ne la titularitat, d´acord amb els criteris d’escalafó i preferència d´ordre que hi concorrin. La seva convocatòria ha de ser pública i la seva resolució motivada.

L´exercici del dret a la llibertat d´expressió de les jutgesses i dels jutges està sotmès a les mateixes limitacions que afecten qualsevol altra persona, en cas de col·lisió amb  altres drets o béns jurídicament protegits. S´ha de fer palès que la crítica i la informació en relació amb les resolucions judicials són necessàries per a la formació d´una opinió pública i per apropar la funció jurisdiccional a la ciutadania.

En relació amb el cas concret d’incoació d´un expedient sancionador a un jutge per determinades expressions emeses en un correu intern judicial, entenem que s´ha de tenir en compte el context en el qual es realitzen, en principi, sense transcendència externa a aquest col·lectiu.  

Com indicava el Llibre Blanc de la Justícia, les activitats extrajudicials no poden perjudicar la tasca principal de les jutgesses i dels jutges, que és l’activitat jurisdiccional, en el sentit que no hi dediquin el temps necessari i puguin comprometre la seva imparcialitat .  En aquest sentit, per garantir la transparència demanem que es faci una declaració anual d´activitats extrajudicials remunerades i no subjectes a l´autorització de compatibilitat que no siguin l´administració del patrimoni personal i familiar.