llengua
Denunciem que el Poder Judicial no acompleix els manaments de la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries (CELRM), tractat internacional que és llei interna, en haver estat ratificat fa més de 15 anys per Espanya.
El respecte a les llengües cooficials, que es proclama també en l’art. 3.3 de la Constitució, el qual les qualifica de “patrimoni cultural que ha de gaudir d’especial respecte i protecció”, és pràcticament ignorat en l’Administració de justícia. Veiem que l’ús de les llengües cooficials en aquesta administració contrasta amb el seu ús social, essent en l’àmbit judicial pràcticament inexistent. Massa vegades no es garanteix ni tant sols que la persona imputada penalment declari en la seva llengua pròpia, dret que reconeix l’art. 9 de la CELRM i el 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i encara menys es garanteix el dret d’opció a escollir la llengua del procés, també reconegut en la CELRM.
Tots els tribunals i jutjats de l’Estat, quan actuen en primera instància, estan obligats a respectar el dret d’opció lingüística, encara que tinguin seu a Madrid, en benefici de la persona imputada o demandada, tal com s’estableix en la Carta Europea. Però no es posen les garanties ni els mitjans, ni tant sols en l’àmbit territorial de les CCAA.
El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recriminat reiteradament aquest incompliment del dret d’opció lingüística per part de l’Estat Espanyol. Exigim al CGPJ un programa que permeti el compliment de la Llei, respectuós amb els drets lingüístics dels ciutadans i els manaments constitucionals i legals en aquesta matèria, que permeti avançar en la superació efectiva de la situació de greu discriminació lingüística de les llengües cooficials en l’àmbit de la justícia.