Penitenciari

Per tal que la reinserció de presos no es vegi relegada als llimbs de les utopies inabastables, s’escau replantejar les relacions entre les administracions, especialment la penitenciària, i la judicatura, en un terreny tan sensible com és el del compliment de les penes.

No són poques les veus que assenyalen que any rere any, des de fa més d’una dècada, s’ha vingut produint un considerable retrocés en el tractament dels interns i el règim sancionador i disciplinari a l’àmbit penitenciari, afavorit per una reglamentació obsoleta i la inexistència encara, desprès de tants anys des de la creació dels Jutjats de Vigilància Penitenciària, d’un procediment idoni perquè aquest òrgans judicials realitzin les funcions de control sobre les condicions de compliment de les penes, per a les quals van ser creats, vetllant pels drets fonamentals dels interns, què altrament es difícil que gaudeixen de l’emparament exigible.   

En aquest sentit, els diferents governs han optat, en la destinació de la despesa pública, per la construcció de nous centres penitenciaris, de grans dimensions i amb moderns sistemes de control i seguretat, oblidant les activitats de tractament i la dotació que aquestes necessiten, donat prevalença al règim disciplinari sobre la finalitat resocialitzadora de les penes. I aquesta dinàmica és la que hem d’intentar invertir.