La sentència 38/2018 de l’Audiència Provincial de Navarra, recaiguda en el cas conegut com de “La Manada”, ha provocat múltiples manifestacions d’indignació i rebuig per amplíssims sectors de la societat, que han tingut com a resposta, des d’àmbits judicials i mediàtics, la crida al respecte a les resolucions judicials i a l’acceptació acrítica del nostre sistema de justícia, confiant que el sistema intern de recursos és suficient garantia de preservació del dret.

Àgora Judicial entén que aquestes manifestacions, no només emparades en el dret a la llibertat d’expressió, sinó també en la defensa d’un sistema de justícia que garanteixi el dret fonamental a l’efectiva igualtat entre dones i homes, no són mereixedores de la més mínima desconsideració i menys de rebuig, sota el pretext de suposar que minen la confiança dels ciutadans en el Poder Judicial.

La sentència 38/2018 no ha generat protestes pels seus aspectes formals o altres que poguéssim anomenar de tipus “tècnic”, sinó perquè la valoració que es fa dels fets que es declaren provats, resulta incompatible amb la consideració que actualment és exigible de la llibertat i la dignitat de la dona.

Les circumstàncies que, en el cas, van portar a la víctima al lloc del delicte amb els seus agressors van ser, segons la pròpia sentència, les següents: en la porta d’accés a un edifici que estava oberta, un dels cinc homes amb els quals anava la dona “tiró de ella hacia él, cogiéndole de la otra mano A.J.C.; ambos la apremiaron a entrar en el portal tirando de “la denunciante”, quien de esa guisa entró en el recinto de modo súbito y repentino… llegaron a la puerta ubicada en el interior de portal, situada a la izquierda de los ascensores, de vinilo traslúcido, mediante la que se accede a un rellano, entrando a este espacio, tras subir un tramo de cinco peldaños se accede a otro rellano, girando a la izquierda desde este espacio se accede por tres escalones a un habitáculo de forma irregular y tamaño reducido (unos 3 m²); concretamente se trata de una zona sin salida de 2,73 cm de largo, por 1,02 cm de ancho y 1,63 cm de ancho en la parte más amplia… De este modo fue dirigida por los procesados al habitáculo que se acaba de describir, donde los acusados le rodearon. Al encontrarse en esta situación, en el lugar recóndito y angosto descrito, con una sola salida, rodeada por cinco varones, de edades muy superiores y fuerte complexión, conseguida conforme a lo pretendido y deseado por los procesados y querida por estos, “la denunciante” se sintió impresionada y sin capacidad de reacción. En ese momento notó…”.

Aturem-nos aquí.

Si a partir d’aquest moment la víctima hagués notat que li agafaven la cartera amb els diners, posem per cas, a ningú se li ocorreria qualificar la substracció de furt, per absència d’intimidació, sinó que de ben segur qualsevol entès en dret penal qualificaria la substracció de robatori amb intimidació, com a mínim.

Llavors ¿per què, si a partir d’aquell moment el que els processats van treure a la víctima no va ser la cartera, sinó la roba i li van imposar, perquè la dona no tenia “capacitat de reacció”, els actes sexuals que en la sentència es descriuen, es pot sostenir que en aquesta actuació no va haver-hi intimidació?.

Això és el que no es pot entendre pels qui protesten per la sentència, ni per ningú que defensi l’efectiva igualtat entre homes i dones, superant la secular cosificació patriarcal de les dones.

28 d’abril de 2018

En relació amb les accions de protesta convocades per als pròxims dies per un conjunt d’associacions de la carrera judicial i fiscal, AGORA JUDICIAL desitja expressar:

1. Que comparteix les reivindicacions formulades per les associacions convocants, pel que fa a una millora substancial de les condicions professionals de les carreres judicial i fiscal, a la fixació d’unes càrregues de treball raonables i a unes condicions de jubilació dignes.

2. Que comparteix de la mateixa manera el desig d’una millora substancial dels elements tècnics, materials i logístics del Servei de Justícia, sempre que es respectin les competències pròpies de les comunitats autònomes.

3. Que no secunda la convocatòria realitzada, ja que es presenta com una acceptació de la totalitat de les reivindicacions, atès que algunes no les compartim, ni la forma en què es plantegen. Això no impedeix que els associats puguin secundar-la com a opció personal.

En aquest sentit, manifesta les seves reserves pel que fa a les propostes relacionades amb l’elecció de Vocals del Consell General del Poder Judicial, ja que el defectuós funcionament de l’actual sistema de designació parlamentària pot ser degut, més a la perversió del seu ús, que a la seva inadequació com a model.

Considera que qüestions d’aquesta índole s’han d’examinar, no de manera puntual i descontextualitzada, sinó en el marc d’una reflexió global de la funció jurisdiccional, sense oblidar que qualsevol reforma que afecti el model de funcionament del Consell General del Poder Judicial, no només incideix en els drets professionals de les jutgesses i jutges, sinó també en el conjunt de la societat.

AGORA JUDICIAL vol posar de manifest la degradació de les condicions en què s’està exercint la funció jurisdiccional, que comporta una desvalorització d’aquesta a tots els nivells.

Finalment, AGORA JUDICIAL ha de denunciar, un cop més, la judicialització de la política i la regressió de la tutela judicial de drets fonamentals de la ciutadania, en perjudici de la imatge de la funció judicial i del principi de divisió de poders. Reivindica, per això, una reflexió en profunditat, no tant de la funció o de l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, sinó del paper del propi poder judicial en el nostre Estat social i democràtic de Dret, així com de la forma d’accés, selecció i formació dels membres de la carrera judicial.

Barcelona 4 d’abril de 2018